Què és l’Associació
Catalana del Càncer?
-
L’Associació Catalana del
Càncer Associació d’usuaris de la Sanitat –
Càncer, és una associació d’usuaris dels serveis
de sanitat i consumidors de productes sanitaris, que centra el seu objecte
social, en la defensa, informació, educació, formació,
assistència i representació dels interessos dels malalts de
càncer i dels seus familiars directes, en les seves relacions com a
usuaris dels serveis sanitaris i consumidors de productes sanitaris, així
com dels seus membres.
- L’Associació Catalana del Càncer, es una
associació sociosanitària sense ànim de lucre, de
caràcter altruista. Fundada en 1988 pel Dr. Carles Obregón
Roldán.
- L’ Associació orienta totes les seves finalitats en
l’ajut a les persones que pateixen la malaltia, i les seves
famílies.
- També orientarà totes les seves finalitats en els
dictàmens de la ciència, al marge de les anomenades
"ciències alternatives" o "presciències", actuant en tot moment
d’acord amb les criteris de les autoritats científiques.
- L’ Associació Catalana del Càncer està
inscrita en el Registre d’associacions de la Conselleria de Justícia
de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 17.768.
- Entitat declarada de Caràcter Social.
L’ Associació Catalana del
Càncer, Associació d’usuaris de la Sanitat - Càncer,
s’acull, acata y divulga:
L’art. 51 de la Constitució, que disposa
que els poders públics han de garantir la defensa dels consumidors i usuaris i
protegir amb procediments eficaços la seva seguretat, salut i legítims
interessos econòmics.
L’Estatut d’Autonomia, i
específicament els seus articles 28, 34 i 49, puix que al fet que els drets de
les persones usuàries de serveis i consumidores es troben legalment protegides.
A mes, l’article 113 de l’estatut
d’autonomia, que recull expressament la competència de
l’administració de la Generalitat per a desplegar, aplicar i executar la
normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves
competències, atès que la normativa comunitària en matèria
de consum esdevé un dels eixos al voltant dels quals giren les diverses
polítiques comunitàries i, en conseqüència, incideix
directament en àmbits en els quals l’administració de la
Generalitat disposa de competències exclusives.
La Cimera de París del 1972, on apareix, una
voluntat conjunta que les accions de protecció de les persones usuàries
consumidores esdevinguin un dels eixos de l’actuació comunitària.
El programa d’acció de la
Comissió Europea relatiu a la protecció dels usuaris consumidors, de
l’abril del 1975, que presenta el primer programa d’acció relatiu a
la protecció dels usuaris i consumidors, i recollia cinc categories de drets
fonamentals que esdevindran el fonament de la normativa comunitària en aquesta
matèria: el dret a la protecció de la salut i la seguretat, el dret a la
protecció dels interessos econòmics, el dret a la indemnització
dels danys, el dret a la informació i a l’educació, i el dret a la
representació.
El Tractat de la Unió Europea o Tractat de
Maastricht, del 1992, que eleva la protecció dels usuaris i consumidors al rang
d’autèntica política comunitària.
El Tractat d’ Amsterdam, que és l’hereu de tota la política
comunitària duta a terme des del 1972 i recull que, per a garantir els
interessos dels consumidors i assegurar-los un alt nivell de protecció, la
Comunitat ha de promoure la protecció de llur salut, seguretat i interessos
econòmics, i també de llur dret a la informació, a
l’educació i a organitzar-se per a vetllar per llurs interessos.
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió
Europea, del 1999, que s’ha integrat al Tractat de Lisboa, del 2007, que
estableix expressament que les polítiques de la Unió han de garantir un
alt nivell de protecció dels usuaris i consumidors.
El Codi de Consum de Catalunya, amb especial
referència:
A) L’article 49, que eleva la protecció dels usuaris i consumidors a
la categoria de principi rector, i no es pot impulsar la protecció de les
persones usuàries i consumidores sense tenir present la coexistència
d’altres principis d’igual rellevància, com el de sostenibilitat
(articles 4.3 i 45.1) o el de responsabilitat social de l’empresa (article 45.5),
y el Títol II, que conté els drets bàsics de les persones
usuàries i consumidores, el capítol I on s’enumeren els drets
protegits, s’hi recull la particular atenció que es presta als
col·lectius especialment protegits i es recorda que la protecció general
pren com a referència el concepte de persona consumidora mitjana.
B) Al capítol II, que desenvolupa el dret a la
protecció de la salut i la seguretat tot fent un recorregut pels béns i
serveis, en què l’administració té un paper decisiu, motiu
pel qual s’ha introduït en aquest codi el concepte bàsic del risc com
a principi general de la regulació.
C) Al capítol VII, que dóna contingut
al dret a la representació, la consulta i la participació, alhora que
conté una regulació acurada i innovadora de les organitzacions de
persones consumidores, per a les quals estableix els drets i deures a què estan
subjectes, i actualitza els criteris que cal tenir en compte per a considerar-les
organitzacions més representatives, i com a garantia del nou sistema, es crea el
Registre d’organitzacions i s’hi estableixen els requisits mínims
d’inscripció.
L’Associació Catalana del Càncer, Associació
d’usuaris dels Serveis Sanitaris – Càncer, es una
associació sense ànim de lucre, acollida a la llei de les entitats
sense finalitat lucrativa 49/2002.